Carlota Durany: Les dones dins el comunisme català

Carlota Durany va ser una important activista comunista, que va col·laborar estretament amb Andreu Nin, i que va esdevenir una de les grans dones del moviment antifeixista català.

La Carlota va néixer a Barcelona a principis del segle XX (l'any 1900). Va ser criada al sí d'una família republicana, tot i que el seu pare, un mestre de Girona, va ser president de l'Asociació de mestres del Partit Radical de Lerroux. Carlota, ja de ben jove, va entrar en contacte amb el moviment sindicalista revolucionari de la Barcelona dels anys vint. Així, va col·laborar amb el Bloc Obrer i Camperol.

Carlota Durany, per aquella època, va conèixer l'Andreu Nin amb qui començar a col·laborar activament, tot portant la secretaria catalana de l'oficina de traducció dels clàssics russos que Nin aprofitava per publicar tot de llibres relacionats amb l'emancipació dels obrers i amb els moviments d'esquerres en general.

La Carlota va conèixer el que seria el seu company, Francesc de Cabo a casa de l'Andreu Nin. El Francesc formava part del consell de redacció de les revistes de l'Oposició Comunista Espanyola, Comunismo i El Soviet. A més, la Carlota ingressà al Sindicat Mercantil de Barcelona, que formava part de l'Oposició Sindical Revolucionària.

Ben aviat els dirigent del BOC l'expulsaren del partit, per la qual cosa va passar a militar a la Esquerra Comunista, però l'any 32 fou detinguda juntament amb Andreu Nin, el que li va provocar un cert allunyament de la política activa, ja que tenia força problemes de salut.

A casa seva, el 29 de setembre de 1935, es va certificar la fusió del Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista, que va donar pas a la creació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Carlota Durany es va integrar al Secretariat Femení del POUM i va col·laborar amb el seu òrgan d'expressió, la revista Emancipació.

Després dels fets de maig del 37, va haver de donar refugi a diferents militants trotskistes del POUM, que finalment varen desaparèixer com Andreu Nin. La Carlota va menar molts esforços en trobar els seus companys de lluita, esforços que finalment varen ser inútils.

Un cop acabada la guerra, va haver d'exiliar-se a França, per després passar a l'Argentina on es va instal·lar definitivament. Va morir a Buenos Aires, l'any 1945.