Baldomer Lostau: Els inicis del republicanisme català

Baldomer Lostau va ser un obrer català pertanyent al grup sindical dels teixidors a mà de Sants, que destacà pels seus dots polítics i pel seu esperit de lluita.

Lostau va participar a l'alçament federal de setembre de 1869, que ell va dirigir personalment a Igualada, i de la Junta Suprema Revolucionària amb Alsina, Clavé i Joaritzi.

Formà part de la Internacional Obrera, de la qual en va ser un dels seus primers afiliats catalans. El gran prestigi que tenia entre la classe obrera catalana li va valer l'elecció com a representant català al Congrés Internacional de la Haia el 1872.

Partidari radical de la formació d'un Estat Català, sempre va mantenir-se fidel als postulats internacionalistes, tenint molt clar el seu arrelament a Catalunya i el seu compromís amb la classe obrera catalana.

Va ser elegit diputat a Corts diverses vegades, on protestà airadament pels nombrosos casos de repressió contra les classes populars dirigits pels governadors de l'època i on defensà la legalitat de l'Associació Internacional de Treballadors. Va participar en diferents projectes de la premsa obrera, com ara El Comunalista (amb Pompeu Gener) i La Avanzada.

La seva ingent tasca política el va portar a ser nomenat com l'encarregat de proclamar l'any 1873 l'Estat Català i ser-ne nomenat el primer president, tot i que un cop frustrat per l'incompliment de les promeses de Pi i Margall, va prendre el comandament de Guies de la Diputació per enfrontar-se als carlins. Un cop dissols els Guies, seguí el combat amb diferents partidaris internacionalistes i de l'Estat català.

Un cop va caure la República, s'hagué d'exiliar a l'estranger. De retorn a Barcelona va prendre part activa en el Congrés Regional Federalista de Catalunya, que va aprovar el projecte de Constitució de l'Estat Català el 1883.

Baldomer Lostau constitueix un dels exemples més clars que la lluita per la llibertat nacional i social de Catalunya sempre han anat estretament lligades i que el nacionalisme català té unes arrels profundament socials, republicanes, laiques i obreristes.