Bac de Roda: Mort per la pàtria

Bac de Roda era el sobrenom amb que es coneixia a Francesc Macià i Ambert, pagès benestant que nasqué a Roda de Ter el 1658. Li tocà viure moments difícils de la història, temps de la Guerra de Successió en que s’enfrontaven les Cases de Borbó i d’Àustria. Partidari de l’arxiduc Carles des d’un bon començament, perquè creia que defensaria millor les llibertats del nostre poble, començà a prendre part de la lluita a favor dels drets i les institucions catalanes de ben jove.

El 1704 formà part del grup de propietaris de la plana de Vic que protagonitzaren la revolta dels vigatans, juntament amb el General Josep Moragues, primer nucli austriacista del país a l'inici de la Guerra de Successió. Fou un dels vuit patriotes que van avalar Antoni de Peguera i Domènec de Peguera com a delegats de Catalunya en la signatura del pacte de Gènova amb els anglesos el 1705. El pacte significava l’entrada de Catalunya en la guerra contra Felip V, armats pels anglesos i amb la protecció de la flota d’Anglaterra. Immediatament les forces vigatanes comandades per Josep Mas de Roda i pel veguer de Vic Ramon Sala i Saçala entraren en acció i Bac de Roda atacà amb èxit els felipistes a la plana de Vic, al Lluçanès i va participar en la presa de Barcelona juntament amb les forces aliades l’octubre de 1705 i en la seva defensa contra els borbònics aquell mateix any i els següents, per la qual cosa l’arxiduc Carles li atorgà el grau de comandant de fuseller. El 1710 fou enviat a la plana de Vic a fi de mobilitzar milícies voluntàries.

El 1713, quan les forces aliades van abandonar Catalunya, trencant el pacte de Gènova, Bac de Roda continuà combatent i animà als pobles catalans perquè resistissin. Vic i Valls, dues de les ciutats austriacistes de primera hora es rendien davant Felip V. L’abandonament de la causa per part de la ciutat de Vic va commoure de manera especial a tot el país i fou considerada una tradició. El representant de la Junta de Braços, votà com ja ho havien fet Girona i Tarragona a favor de la rendició incondicional. El 30 d’agost les tropes de Bracamonte ocuparen la ciutat, i els dos principals dirigents vigatants es lliuraren a les autoritats borbòniques. En canvi, Bac de Roda no claudicà, continuà lluitant a la muntanya i rebutjà l’amnistia que el general Bracamonte concedia als austriacistes que es lliuraven. Refugiat al mas de la seva propietat, fou traït per un amic que el denuncià el 30 d’octubre, tres dies després, el 2 de novembre de 1713 era penjat sense procés a Vic. La seva mort fou molt sentida per tot el poble degut al prestigi que s’havia guanyat amb el temps i per la crueltat de l’execució.

La figura de Bac de Roda ha quedat a la memòria històrica com un autèntic patriota i per si ha alguna persona se li oblida de qui era i què va fer aquest heroi català, sempre quedarà la cançó popular que ens ho recordarà. La cançó es fa ressò del seu heroisme posant-li a la boca aquestes paraules: “ No em maten per ser traïdor ni tampoc per ser cap lladre, sinó perquè he volgut dir que visca tota la pàtria.”