Aurora Bertrana va néixer a Girona el 29 d’octubre de 1899 i es dedicà a la novel·la. Filla de família modesta, s’involucrà en algunes activitats lligades amb la política a partir de conèixer Ventura Gassol, qui l’empenyé a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya, per la seva afinitat amb la ideologia del partit. Fou una dona forta i dinàmica, que lluità per aconseguir les llibertats dels seu poble i a la vegada també per aconseguir les llibertats que li eren negades com a dona.
Visqué en moments difícils i confusos per a les dones, ja que la Segona República reconeixia el vot i dret de totes les dones, les feia sortir al carrer i somiar que podien canviar el món, però la postguerra les tornà a la llar i a l’oblit obligatori de la seva valuosa i anònima tasca, a més a més de la misèria i la desfeta d’il·lusions i esperances pel feixisme.
La República respectà i entengué que un vot d'una dona té el mateix valor que un vot d’un home, i és quan s’adonen que els cal organitzar-se i formar-se. Aquesta nova estructuració va suposar la creació de varies seccions femenines en els diversos partits catalans a partir del 1932. Progressivament, i amb el treball dur i constant de moltes dones, s’anà configurant un marc favorable en la igualtat, una igualtat que no tothom podia o volia acceptar amb facilitat. El 4 d’abril del 32, es convocaren totes les entitats adherides a ERC que tinguessin Seccions Femenines organitzades, a una Assemblea per la constitució d’una Federació de Seccions. Després, a principis de maig, es decidí crear el Front Únic Femení Esquerrista, que tenia com a objectiu fer front a la poderosa força que representaven les organitzacions de dones contràries a la República i a tots els seus principis i ideals. Aurora firmà les “Bases per la Constitució d’un Front Únic Femení Esquerrista”, aquestes provocaren una forta tensió entre els partits catalans que estaven a favor d’una República que defensava els drets de les dones, simplement tractant-les com a persones que eren, i els que n’estaven en contra. També va intentar fundar la Universitat Obrera Femenina. A les eleccions del novembre del 1933 va ser candidata a diputada a les Corts espanyoles per ERC. Foren unes eleccions especials per a les dones, ja que eren les primeres que se'ls permeté opinar i votar.
Durant el 1934 col·laborà en la secció “Temes femenins” de La Humanitat, diari dirigit per Lluís Companys durant la primera època, i després fou l’òrgan oficial de difusió d’ERC. Aurora escrivia articles que tractaven de la intervenció de la dona en la vida política i en la vida social en general. Molt sovint els escrits animaven a les dones ha posar-se en política, ha lluitar i tirar endavant els ideals de vida, en formar-se una opinió sobre la civilització,...
Durant la guerra va participar en el programa de les emissions radiofòniques a càrrec de l’Associació d’Escriptors Catalans. Va ser col·laboradora a La Veu de Catalunya, D’ací d’allà, La Publicitat, Evolució, L’Opinió, El Pamflet, Bandat, L’Horitzó, Moments, La Humanitat, Mirador i Companya. Finalitzada la guerra s’exilià a Suïssa, des d’on aconseguí visats cap a Mèxic a diversos compatriotes hi ajudà als antifeixistes francesos ha lluitar i proporcionar-los mitjans davant la resistència als nazis. El 1955 tornà a Barcelona.
Les seves novel·les es basen en una narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus ideals de vida, viva de ser dona i catalana, a més a més dels seus viatges, l’afecte als animals, l’interès per la infància, el turisme, el fracàs matrimonial i també la crua i freda guerra. Les seves obres més destacades són: Paradisos oceànics (1930), Ovidi (1965), Memòries fins al 1935 (1973), i Memòries de 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).
A més de novel·lista, també es dedicava a la música. Va ser violoncel·lista; i fundà el primer quartet femení de jazz d’Europa. Va morir a Berga el 4 de setembre de 1974, en la més absoluta misèria.
