El 25 de juny de 1852, Antoni Gaudí naixia a Reus. Gaudí va tenir una infantesa malaltissa, amb sovintejades crisis pulmonars i artritis reumàtica. Gran part de l'Educació primària la va cursar, curiosament, a una escola fundada per Francesc Berenguer, el pare del que seria el seu futur i estret col·laborador en projectes com el de la urbanització de la Colònia Güell o de la Sagrada Família. El 1863, va iniciar els estudis de Secundària, etapa educativa que en aquella època era tot un símbol d'estatus social i econòmic. Gaudí no va ser un alumne brillant, encara que el conjunt d'assignatures n'hi havia una en què despuntava i que indicava amb claredat les seves inclinacions professionals: la Geometria.
Després de diferents vicissituds personals i acadèmiques, el 1874 va matricular-se oficialment a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona. Com a estudiant universitari a voltes en confonien el rol de professor amb el d'alumne i combinava la seva tasca acadèmica amb la participació en diferents projectes arquitectònics. Gaudí es rebel·lava sovint contra els corrents estilístics que intentaven imposar alguns professors. A la biblioteca de l'Escola d'Arquitectura, gràcies a la fotografia, tenia accés a copioses obres que detallaven el conjunt del patrimoni arquitectònic mundial. Tot i l'admiració que sentia pel llegat històric d'impressionants edificacions gregues o gòtiques que marcarien els trets distintius de la seva pròpia obra, d'on va sorgir el seu inconfusible estil fou de la seva profunda fe cristiana, la seva irreductible catalanitat i de l'observació constant de la naturalesa humana, animal i vegetal.
I és just aquest estil inconfusible, el que va apartar Gaudí tant del continuïsme historicista predominant en moltes mostres arquitectòniques com de les avantguardes europees coetànies. Si bé Antoni Gaudí és la figura cabdal a Catalunya del complex moviment del Modernisme, no va ser mai deutor de cap corrent i va restar aïllat de tendències innovadores i envoltat només d'estrets col·laboradors. Condemnat durant dècades a l'ostracisme, el Gaudinisme a través de les seves diverses formulacions retornarà al primer pla a un arquitecte català universal que actualment esdevé un referent imprescindible per als amants de l'arquitectura a tot el món.
Un dels fets més desconeguts de la trajectòria de Gaudí és el seu compromís patriòtic. Una prova d’això és el que li va ocórrer l’any 1924, un fet que ens mostra una faceta cívica i patriòtica de l’arquitecte digne d’elogi. L’11 de setembre d’aquell any tenia la intenció d’assistir a la missa de record als difunts de 1714 que es feia cada any a l’església de Sant Just. Aquella activitat, però, va ésser prohibida pel règim de Primo de Rivera i aquell dia Gaudí va acabar a comissaria. El motiu de la detenció havia estat negar-se a complir les ordres de la policia i, a més, negar-se a respondre en espanyol. Malgrat els seus 72 anys, Gaudí fou colpejat, detingut i obligat a passar la nit als calabossos en companyia de delinqüents comuns.
En més d’una ocasió la rauxa de Gaudí es va posar de manifest, tot denunciant l’esperit servil de molts catalans de l’època. Ell creia que, en el seu país, no havia de parlar cap altre idioma que no fos el català i, d’això, en feia una qüestió de principis. Aquesta faceta del genial arquitecte ens ha estat amagada i oblidada, com ho ha estat també el fet que Gaudí va imprimir a la seva obra un alt contingut patriòtic, recollint motius catalanistes.
El 7 de juny de 1926, Antoni Gaudí va ser atropellat per un tramvia quan es dirigia a peu des de la Sagrada Família a la Plaça de Sant Felip Neri. L'artista no duia a sobre cap document que l'identifiqués, només, portava un grapat de panses i nous a les butxaques. Fins i tot, la reacció dels vianants va ser molt passiva davant un home d'aspecte descurat que semblava un simple vagabund. La incompetència dels serveis sanitaris va ser pregona i no van ser capaços de salvar la vida d'un home que en condicions normals hagués pogut superar les seqüeles del fatídic accident. Antoni Gaudí moria a Barcelona el 10 de juny de 1926.
