Andreu Nin i Pérez fou un polític, escriptor i traductor català, que va néixer a El Vendrell l'any 1892 i que morí assassinat a Madrid l'any 1937. Va ser un dels catalans de més relleu de l'època, amb més projecció internacional i una de les figures destacades de la política catalana en general i, en concret, de l'esquerra marxista catalana.
De jove col·laborà amb les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana (partit republicà catalanista). Més tard participà en el socialisme espanyol (PSOE) i l'anarcosindicalisme (CNT), el que li permeté participar en el comitè executiu de la Internacional Sindical Roja. Després de diversos anys visquent a Moscou, on participà amb Trotski en la plataforma d'oposició antiestalinista Oposició Comunista, tornà a Barcelona, on durà a terme una important activitat intel·lectual, ja que col·laborà en diversos diaris i realitzà diverses traduccions al català de textos russos. A nivell polític, participà en la creació del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Durant la guerra civil fou nomenat conseller de Justícia i Dret de la Generalitat republicana catalana, des d'on impulsà la creació dels Tribunals Populars de Justícia de Catalunya.
Andreu Nin és el representant més il·lustre de tota una tradició política catalana (Josep Roca i Farreras, Layret, Macià, Comorera, Compte...) que combina l'alliberament de classe amb l'alliberament de les nacions i pobles oprimits. Andreu Nin construeix els paradigmes del marxisme català, ja que fou un dels primers teoritzadors que, recollint les tradicions de Marx i Lenin, les aplicà al cas català, que havia de combinar necessàriament l'alliberament de classe amb l'alliberament de la nostra nació. Per ell, el socialisme havia d'assumir l'alliberament nacional com un objectiu paral·lel en importància a les preocupacions socials. El poble treballador no és lliure si la pàtria no és lliure, aquest podria ser un resum del seu ideari revolucionari.
Però un dels altres punts bàsics del pensament de Nin (i de tota la tradició d'esquerra d'alliberament nacional catalana) és l'educació i l'accés majoritari dels treballadors/es a la cultura i l'ensenyament com a element per combatre la ignorància i consumisme del capitalisme i posar les bases de la revolució. Les seves reflexions teòriques, sota uns paradigmes de pensament i acció alliberadors, estaven indisolublement lligades a la seva pràctica quotidiana. Nin demostra que el combat es pot fer des del carrer, des de les tribunes de diaris, des del govern(!), des de l'ensenyament, des dels llibres, des de la teoria i des de la pràctica.
Andreu Nin, inspirat tota la seva vida pels ideals de "Terra i Llibertat", va basar tota la seva trajectòria política i intel·lectual en l'heterodòxia i el combat contra el totalitarisme. Va escriure, entre d'altres, els llibres "Les dictadures dels nostres dies" i "Els moviments d'emancipació nacional" on, a més de combatre el feixisme i el catalanisme conservador i regionalista (que no vol realment l'alliberament del país sinó que sols defensa els seus interessos comercials), apostava pel dret d'autodeterminació com a única estratègia possible per defensar i alliberar realment la classe obrera.
Partidari del pluralisme en la democràcia obrera, aquesta fou la causa del seu assassinat el 16 de juny de 1937 a Madrid per la policia política estalinista que no volia acceptar cap crítica a l'ortodòxia dominant. El record del seu exemple i pensament revolucionaris són avui més necessaris que mai entre aquells/es que es reclamen independentistes i d'esquerres, ja que treballà i donà la vida per una terra lliure i socialment justa.
