Abdó Terrades fou un dels primers republicans que defensà la causa democràtica i socialista, convertit en un home d'acció que va prendre part en els moviments revolucionaris de la Catalunya de 1830 a 1850.
Va néixer a Figueres l'any 1812. Fortament influït pel socialista Cabet, de qui va traduir al castellà la seva Historie Popularie de la Revolution Française de 1789 a 1830, es va manifestar ben aviat partidari de l'ús de la força per arrabassar el poder, contràriament a les tesis defensades pels seguidors de Cabet.
Durant al decenni de 1840 va ser elegit diverses vegades alcalde de Figueres, la seva vila natal, però el seu nomenament fou anul·lat en totes les ocasions. A finals de 1842 va ser empresonat a Barcelona, però finalment fou alliberat per la Milícia Nacional. Va difondre les seves idees en publicacions de l'època, com ara a El Republicano o El Huracán. Una de les seves poesies més conegudes, La Campana (1842), va esdevenir un autèntic himne revolucionari. Va escriure obres de crítica monàrquica com Lo Rey Micomicó, que va obtenir un gran èxit a Barcelona.
Va patir la repressió de les autoritats de l'època, el que li va valer la deportació a l'illa de Medina Sidonia l'any 1855 per ordre del general Zapatero, on va morir al cap de pocs mesos.
J. Soler Vidal, Abdó Terrades, primer apòstol de les demandes catalanes 1808-1856, La Magrana.
